Com treballem

English  | Español  | Français




La tasca de la doula té com objectiu fonamental acompanyar la mare. La porta a terme amb una atenció acurada però no invasiva, oferint un suport continuat i lliure de judicis o valoracions, i mantenint-se atenta i sensible per a poder detectar i comprendre les necessitats reals de cada dona.


En el part, la doula es manté al costat de la mare en tot moment amb discreció, atenta a les seves necessitats, recolzant-la físicament, si li cal, i acompanyant-la emocionalment , fins que acaba el procés del naixement el qual sempre ha de ser atès pel corresponent personal sanitari.



En el postpart, la doula acompanya la dona a casa seva, visitant-la amb la freqüència que sigui acordada. S’ocupa de l’estat de la mare i de tot el que pugui sostenir-la i ajudar-la, col·laborant, si convé, en tasques domèstiques o en l’atenció als altres fills.







“El valor d’una doula radica en allò que és, més que no pas en el que sap o en el que fa.”
(Michel Odent)


Gairebé sempre, la mare té en ella mateixa els recursos personals i les capacitats necessàries per a criar el seu nadó, però sovint la intensitat de l’experiència, el cansament i les interferències de l’entorn dificulten que pugui sentir la seva pròpia veu. Llavors, la principal tasca de la doula és la d’escoltar i donar valor als seus estats emocionals, reconèixer i enfortir les capacitats innates de la mare, per tal que ella mateixa pugui escoltar-se i emprendre les seves recerques personals amb contenció suficient, amb confiança i amb alegria.


Amb què comptem 


La doula disposa de formació que li permet:

• Comprendre la fisiologia del part normal.

• Conèixer el procés de recuperació física de la mare.

• Conèixer la fisiologia de la lactància materna i les principals dificultats amb què es pot trobar.

• Comprendre i acompanyar les qüestions emocionals pròpies del puerperi.

• Valorar la importància del vincle inicial mare-nadó, i fomentar-lo de diverses maneres.



                   
La doula ha de 


• Comprendre la fisiologia del part humà, respectar els seus temps i protegir la seva intimitat.
• Entendre la importància del suport i acompanyament emocional de l’embarassada, en qualsevol situació.

• Caracteritzar-se per una actitud discreta, tranquil·la i amorosa envers la mare.

• Respectar escrupulosament i en tot les decisions de la dona, inclosa la opció de prescindir de la seva presència.

• Intentar proveïr el màxim benestar possible a la mare.

• Priorizar l’atenció a la dona per damunt de l’atenció a tota altra persona, i no deixar-la sola, excepte si ella ho necessita i ho demana.

• Suggerir i encoratjar les mesures que fomentin el vincle mare-bebè.

• Derivar a la mare a altres professionals quan aquesta tingui necessitats que vagin més enllà de les competències pròpies de la doula.
• Mantenir una actitud de màxim respecte envers els professionals mèdics i assistencials.



La doula mai no ha de


• Assistir un part sense el corresponent personal sanitari.

• Imposar a l’embarassada la seva pròpia ideologia o creences personals sobre com ha de ser el part, el pospart o la criança.

• Imposar a la dona pràctiques que no li resultin beneficioses o agradables. La doula no ha de perdre mai la consciència de que aquella dona és única i ha de ser respectada en la seva singularitat, en tot moment.

• Realitzar cap tasca pròpia de les competències de l’equip mèdic i asistencial, ni tan sols en el cas que la doula tingués formació sanitària.

• La doula no s’involucra en qüestions obstètriques.

• Mai no ha d’entrar en disputa amb el personal sanitari, ni fer comentaris al respecte que puguin angoixar o posar en alerta la dona en aquella circumstància. La doula haurà de trobar la manera de recolzar-la i protegir-la en tot moment, encara que sigui en una situació molt adversa.



És esperable que la doula


• Conegui prèviament la mare, per mitjà de trobades on s’estableix un vincle de confiança, honestedat i respecte mutu. Això facilita que la doula capti les opcions i preferències de la dona, les seves inquietuds, personalitat, i tot el que pugui ser valuós per a acompanyar-la amb major qualitat.

• Encoratgi la mare a escoltar-se, a conèixer-se i a demanar el que necessitat en tot moment.

• Expliqui de forma concreta a la dona quines són les seves funcions i els seus límits.

• Mantingui una conducta interna d’autoobservació i serenitat.